Aquesta
entrada seguirà sent de caire reflexiu desprès d’haver-me aproximat al barri d’Horta,
i un cop l’he estudiat i observat durant un semestre sencer.
Així
doncs començaré exposant que una vegada comentat i compartit el barri amb els
demés barris treballats als diversos pràcticums m’he adonat que Horta té poques
necessitats generals i les poques que té estan cobertes pels recursos que podem
trobar en el mateix barri o en barris veïns.
D’una
bada trobo important destacar que el districte Horta-Guniardó està composat per
petits barris com pot ser Horta o el Carmel, el que fa que les necessitats es
cobreixin a nivell de districte, com també passa amb els recursos, que solen
estar a barris veïns.
D’altra banda, crec que aquest fet no té cap tipus de repercussió
en els veïns del districte d’Horta-Guinardó ja que les comunicacions entre barris
son molt diverses i molt eficaces.
Cal
esmentar també que Horta es un barri amb una població majoritàriament en l’edat
adulta, el que crea una necessitat submergida ja que en uns deu o quinze anys
serà un barri amb una població molt envellida que potser no donarà abast amb
els recursos que ara mateix funcionen de manera eficaç.
Tot
això em porta a pensar que d’aquí poc Horta tornarà a ser un barri on es faci
molta vida al carrer (sobretot quan acabin la plaça Eivissa), com en anys
enrere havia sigut, ja que aquest barri té una tradició política i social molt antiga
i, que encara avui en dia té molta força i renom.
Concloc
doncs que tots els factors esmentats anteriorment atorguen a Horta un caràcter
de barri que fa que tots els Hortencs i totes les Hortenques estiguin
orgullosos de ser d’horta i es crea una xarxa social d’ajuda molt enriquida i
forta, així com també es crea un clima de seguretat i de “poble” que acull a
tots els veïns.
Sara Alonso Casado.
No hay comentarios:
Publicar un comentario